Joan Manuel Serrat — Paroles et traduction des paroles de la chanson Me'n Vaig a Peu

La page contient les paroles et la traduction française de la chanson « Me'n Vaig a Peu » de Joan Manuel Serrat.

Paroles

Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L’escala fosca i la imatge vella
que s’amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l’arribar suau d’una matinada
que et desperta més vells.
Però no vull que els teus ulls plorin:
digue’m adéu.
El camí fa pujada
i me’n vaig a peu.
Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec.
I oblidar tot d’una la teva imatge
i aquest petit indret.
Però no vull que els teus ulls plorin:
digue’m adéu.
El camí fa pujada
i me’n vaig a peu.
Cal carregar la guitarra a l’esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d’esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me’n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.
ME VOY A PIE
Es preciso olvidar el tejado rojo
y la ventana con flores.
La escalera oscura y la vieja imagen
que se escondía en un rincón.
Y la cama de madera negra y agujereada
y tus sábanas tan limpias
y la llegada suave de un amanecer
que nos despierta más viejos.
Pero no quiero que tus ojos lloren:
dame tu adiós.
El camino es cuesta arriba
y me voy a pie.
Es preciso decir adiós a la puerta que se cierra
y no quisimos cerrar.
Es preciso llenar el pecho y entonar una canción
si el frío de fuera nos hace estremecer.
Es preciso ignorar ese perro que ladra
atado a un palo seco,
y olvidar de golpe tu imagen
y este pequeño lugar.
Pero no quiero que tus ojos lloren:
dame tu adiós.
El camino es cuesta arriba
y me voy a pie.
Es preciso cargar la guitarra a mi espalda
y volver a hacer el camino
que un atardecer gris, remontando la loma,
me trajo hasta aquí.
Las olas borrarán las huellas
que dejo en tu puerto.
Me voy a pie, el camino es cuesta arriba
y en las orillas hay flores.

Traduction des paroles

Oubliez le toit rouge
et la fenêtre avec des fleurs.
L'échelle est sombre et l'image ancienne
qu'il se cachait dans un coin.
Et le lit de bois et de trous noirs
et vos draps si propres
et le se tendre d'un matin
celle qui réveille les plus vieux.
Mais je ne veux pas que tes yeux pleurent:
me dire au revoir.
Le chemin en montée
et je vais à pied.
Nous devons dire au revoir à la porte qui se ferme
et nous ne voulons pas fermer.
Vous devez remplir la poitrine et chanter un air
si le froid extérieur vous fait frissonner.
Nous ne devons pas écouter ce chien qui aboie maintenant
ligoté sur une perche à sécher.
Et oubliez toute votre image
et cette petite place.
Mais je ne veux pas que tes yeux pleurent:
me dire au revoir.
Le chemin en montée
et je vais à pied.
Vous devez charger la guitare à l'arrière
et encore une fois, la façon dont
ce soir gris pour monter la crête
il m'a emmené jusqu'ici.
Les vagues doivent effacer les empreintes
que je laisse dans ton port.
Je vais marcher, la route tourne en montée
et sur les bords, il y a des fleurs.
MOI VOY UNE TARTE
Es preciso olvidar el tejado rojo
y la ventana con flores.
L'escalera oscura y la vieja imagen
que se escondía dans un rincon.
Et la jambe de madera negra y agujereada
y tus sábanas comme limpias
y la llegada suave d'une aube qui se lève
ce que nous despierta más viejos.
Pero no quiero que tus ojos llorenç:
dame tu adiós.
Le camino est cuesta arriba
y me voy une tarte.
Es preciso decir adiós a la puerta que se cierra
y pas de quisimos cerrar.
Es preciso llenar el pecho y show, il apprend une chanson
si le frío de fuera nos hace estremecer.
Es preciso ignorer esco chien que ladra
atado a palo seco,
y olvidar de golpe tu imagen
y este pequeño lugar.
Pero no quiero que tus ojos llorenç:
dame tu adiós.
Le camino est cuesta arriba
y me voy une tarte.
Es preciso cargar la guitare pour moi espalda
y volver a hacer el camino
un atardecer gris, remontando la loma,
moi trajo hasta ici.
Les vagues borrarán las huellas